by La Fatarella
La Fatarella Mariano Cebolla
És un municipi de la Terra Alta que s’ha guanyat un nom en l’àmbit de la pedra seca a Catalunya gràcies a la Fundació el Solà, que organitza cursos i difon aquesta tècnica amb tots els mitjans al seu abast. Aquest honor, però, no és casual: la Fatarella està ubicada en un terreny costerut i sec, i en el seu afaiçonament la utilització de la pedra seca ha estat fonamental.
Mont-roig del Camp
Barraca dels Comuns del Pellicer, a Mont-roig del Camp Wikimedia Commons
El cas de Mont-roig del Camp és ben singular, no tant pel nombre de barraques inventariades al municipi (141), sinó per la seva inusual diversitat tipològica. El 2016 cinc d’aquestes barraques, representatives d’aquesta diversitat de formes constructives, van ser declarades bé cultural d’interès nacional.
Les Garrigues i l’entorn
Pedra seca a les Garrigues Jordi Bas
La cabana de volta ha esdevingut un símbol de les Garrigues. A diferència d’altres tècniques, aquestes voltes es construïen amb pedres degudament treballades i escairades, i després es recobrien amb terra. Només a la comarca n’hi ha més de 1.000 inventariades. A més, en llocs on les formacions geològiques ho faciliten, com la serra de la Llena, hi abunden les balmes murades. També són força espectaculars les cobertes planes, amb grans lloses de pedra suportades només per les parets laterals.
El Pla de Santa Maria
El Pla de Santa Maria Cecília Lorenzo
Pels volts del segle XIX al Pla de Santa Maria (Alt Camp) hi devia viure algú especialment destre, un mestre barracaire, perquè no és normal trobar una densitat tan gran de barraques tan complexes -algunes de fins a quatre estances juxtaposades- en un sol terme municipal. El 2003 es va inaugurar la Ruta de la Capona, on, a part de barraques, es poden veure arneres, marges, eres… Hi destaca el Cossiol del Soleta, una construcció destinada a recollir aigua de pluja.
El Parc de la Pedra Tosca
El Parc de la Pedra Tosca Wikimedia Commons
Fa uns 150 anys, arran de la desamortització de Mendizábal, els habitants de les Preses van artigar un conjunt de noves terres dins el que avui coneixem com el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquestes feines de condicionament van conformar un autèntic laberint de camins, parets seques, artigues i cabanes de gran singularitat pel tipus de pedra de l’indret.
Serra de Tramuntana
Una de les riqueses singulars de la serra de Tramuntana és l’obra de pedra en sec. Amb aquesta tècnica s’hi han aixecat camins de muntanya, barraques de carboner o cases de neu.
El màxim exponent, però, el constitueixen els vessants de marjades, procediment d’escalonament amb què s’han habilitat centenars d’hectàrees de conreu, i que en total sumen 20.000 km de paret. Tota aquesta riquesa es pot descobrir resseguint el GR-221 o Ruta de la Pedra en Sec, un sender de gran recorregut que actualment compta amb 167 km oberts i senyalitzats.
Vilafranca (Alt Maestrat)
Construcció de pedra seca a Vilafranca Vicent Pellicer
‘La capital de la pedra en sec’, així es com es coneix aquest municipi del nord del País Valencià. Centenars de quilòmetres de parets, passos, camins empedrats, porteres, abeuradors, pous, fonts, basses bancals…i per damunt de tot, un miler de casetes, recer perfecte per resguardar-se de l’aigua i del vent.
El poble té un museu sobre aquesta temàtica i tres itineraris sobre el terreny: el del Pla de Mosorro (sobre pastors i ramaders), el de les Virtuts (sobre agricultors i masovers) i el del Bosc de la Parreta. Hi podeu fer un passeig virtual al web de l’Oficina de Turisme de la població.
